Descobert per Edmond Halley el 1714.
El M13, també anomenat "el gran cúmul globular d'Hèrcules", és un dels més importants i millor coneguts cúmuls de l'hemisferi nord celeste. Va ser descobert el 1714 per Edmond Halley, que va apuntar que "es mostra a simple vista quan el cel està clar i la Lluna absent". Segons Charles Messier, que el va catalogar l'1 de juny de 1764, John Bevis també ho esmenta en el seu Atlas Celeste "anglès".
Vist a una distància de 25.100 anys-llum, el seu diàmetre angular de 20 minuts correspon a un diàmetre de 145 anys-llum, a primera vista potser té 13 minuts de llarg. Està format per aproximadament 100.000 estrelles. Timothy Ferris arriba a afirmar en el seu llibre Galàxies que en té "més d'un milió". Al centre del cúmul les estrelles estan unes 500 vegades més concentrades que en les rodalies del Sistema Solar. Sandage ha determinat que l'edat de M13 és de 24.000 milions d'anys, mentre que Arp la va estimar el 1960 en 17.000 milions d'anys. Aquest últim va modificar en 1962 la seva estimació, deixant-la en 14.000 milions d'anys (pres de Kenneth Glyn Jones)
Segons Kenneth Glyn Jones, M13 és peculiar per contenir una estrella blava jove, Barnard Nº 29, del tipus espectral B2. La pertinença d'aquesta estrella a M13 ha estat confirmada per la mesura de la velocitat radial, i és estrany que un cúmul tan antic tingui una estrella com aquesta. Podria tractar-se d'una estrella capturada.
Els observadors adverteixen de 4 regions en què, segons sembla, escassegen les estrelles (p. e. Mallas). En algunes fotos es poden veure indicis d'aquestes regions.
El cúmul globular M13 va ser triat el 1974 com a objectiu per a un dels primers missatges de ràdio destinats a possibles civilitzacions extraterrestres, que van ser enviats des del gran radiotelescopi de l'Observatori d'Arecibo.
Molt a prop, a 40 minuts d'arc al nord-est de M13 està la feble (mag 11) galàxia MGC 6207, que és visible en moltes fotografies de mida gran i mitjà del cúmul M13, (p.e. a sota en la imatge de DSSM). En aquesta galàxia s'ha donat recentment un cas de supernova de tipus II (SN 2004a).
El M13, també anomenat "el gran cúmul globular d'Hèrcules", és un dels més importants i millor coneguts cúmuls de l'hemisferi nord celeste. Va ser descobert el 1714 per Edmond Halley, que va apuntar que "es mostra a simple vista quan el cel està clar i la Lluna absent". Segons Charles Messier, que el va catalogar l'1 de juny de 1764, John Bevis també ho esmenta en el seu Atlas Celeste "anglès".
Vist a una distància de 25.100 anys-llum, el seu diàmetre angular de 20 minuts correspon a un diàmetre de 145 anys-llum, a primera vista potser té 13 minuts de llarg. Està format per aproximadament 100.000 estrelles. Timothy Ferris arriba a afirmar en el seu llibre Galàxies que en té "més d'un milió". Al centre del cúmul les estrelles estan unes 500 vegades més concentrades que en les rodalies del Sistema Solar. Sandage ha determinat que l'edat de M13 és de 24.000 milions d'anys, mentre que Arp la va estimar el 1960 en 17.000 milions d'anys. Aquest últim va modificar en 1962 la seva estimació, deixant-la en 14.000 milions d'anys (pres de Kenneth Glyn Jones)
Segons Kenneth Glyn Jones, M13 és peculiar per contenir una estrella blava jove, Barnard Nº 29, del tipus espectral B2. La pertinença d'aquesta estrella a M13 ha estat confirmada per la mesura de la velocitat radial, i és estrany que un cúmul tan antic tingui una estrella com aquesta. Podria tractar-se d'una estrella capturada.
Els observadors adverteixen de 4 regions en què, segons sembla, escassegen les estrelles (p. e. Mallas). En algunes fotos es poden veure indicis d'aquestes regions.
El cúmul globular M13 va ser triat el 1974 com a objectiu per a un dels primers missatges de ràdio destinats a possibles civilitzacions extraterrestres, que van ser enviats des del gran radiotelescopi de l'Observatori d'Arecibo.
Molt a prop, a 40 minuts d'arc al nord-est de M13 està la feble (mag 11) galàxia MGC 6207, que és visible en moltes fotografies de mida gran i mitjà del cúmul M13, (p.e. a sota en la imatge de DSSM). En aquesta galàxia s'ha donat recentment un cas de supernova de tipus II (SN 2004a).
Crèdit de la imatge Bill Arnett
Per veure l'article original clic aquí
Índex del catàleg Messier del bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari