El cúmul NGC 6530 va ser descobert per Flamsteed cap a 1680, i la Nebulosa de la Llacuna va ser descoberta per Le Gentil en 1747.
Com passa sovint amb les nebuloses difuses, el cúmul d'estrelles joves que es va formar a partir del material de la nebulosa es va descobrir primer; en aquest cas el jove cúmul obert NGC 6530 a la part oriental de M8 va ser descobert per Flamsteed cap a 1680, i observat novament per De Chéseaux en 1746, abans que Le Gentil trobés la nebulosa en 1747.
Abbe Nicholas Louis de la Caille el va catalogar en la seva compilació de 1751-1752 com Lacaille III.14. Quan Charles Messier va catalogar aquest objecte el 23 de maig de 1764, també va descriure en primer lloc al cúmul, i va esmentar separadament a la nebulosa com envoltant a l'estrella 9 Sagittarii; la seva posició original és més propera a la posició moderna del cúmul que a la de la nebulosa. No obstant això, és precisament la nebulosa la considerada ara generalment com "Messier 8".
D'acord a Kenneth Glyn Jones, la Nebulosa de la Llacuna té una extensió aparent de 90 x 40 minuts d'arc, el que representa 3 x 1,33 diàmetres aparents de la lluna plena, i correspon a 140 x 60 anys llum, si la distància que ens separa de 5.200 anys llum és correcta (el que és una cosa incert: noves fonts la fixen des de 4.850 (Glyn Jones) fins a 6.500, però David J. Eichler li dóna un valor de 5.200 anys llum al 1996).
Un dels trets notables de la Nebulosa de la Llacuna és la presència de nebuloses fosques conegudes com "glòbuls" (Burnham) (veure imatge expandida), que són núvols protoestrelles col·lapsant amb diàmetres d'unes 10.000 Unitats Astronòmiques. També poden ser vistes, juntament amb altres detalls, en la imatge DSSM de M8.
Alguns dels glòbuls més conspicus han estat inclosos en el catàleg de nebuloses fosques d'EE Barnard: Barnard 88 (B88), el glòbul en forma de cometa que s'estén de nord a sud (de dalt a baix) a la part esquerra i superior de la nostra imatge; la petita B89 a la regió del cúmul NGC 6530; i la llarga, estreta i negra B296 en la vora sud de la nebulosa (vora inferior de la imatge). Segons David Eichler, la nebulosa té probablement una profunditat comparable a l'extensió lineal indicada més amunt.
Dins de la regió més brillant de la Nebulosa de la Llacuna es pot veure un tret notable, el que per la seva forma és anomenat "Nebulosa Rellotge de Sorra" (veure les fotos detallades). Aquest tret va ser descobert per John Herschel i es troba en una regió on sembla estar produint en l'actualitat un vívid procés de formació estel·lar. L'emissió brillant és causada per l'excitació d'estrelles joves i molt calents, l'il·luminador d'aquesta nebulosa és la calenta estrella Herschel 36 (magnitud 9,5, classe espectral O7). Molt propera a aquest indret es troba la que aparentment és la més brillant de les estrelles associades amb la Nebulosa de la Llacuna, 9 Sagitarii (magnitud 5,97, classe espectral O5), que segurament contribueix amb molta de la radiació d'alta energia que excita la nebulosa i la fa brillar.
Com es va publicar al gener de 1997, el Telescopi Espacial Hubble ha estat utilitzat per estudiar la regió de la Nebulosa del Rellotge de Sorra a la Nebulosa de la Llacuna, M8.
Com passa sovint amb les nebuloses difuses, el cúmul d'estrelles joves que es va formar a partir del material de la nebulosa es va descobrir primer; en aquest cas el jove cúmul obert NGC 6530 a la part oriental de M8 va ser descobert per Flamsteed cap a 1680, i observat novament per De Chéseaux en 1746, abans que Le Gentil trobés la nebulosa en 1747.
Abbe Nicholas Louis de la Caille el va catalogar en la seva compilació de 1751-1752 com Lacaille III.14. Quan Charles Messier va catalogar aquest objecte el 23 de maig de 1764, també va descriure en primer lloc al cúmul, i va esmentar separadament a la nebulosa com envoltant a l'estrella 9 Sagittarii; la seva posició original és més propera a la posició moderna del cúmul que a la de la nebulosa. No obstant això, és precisament la nebulosa la considerada ara generalment com "Messier 8".
D'acord a Kenneth Glyn Jones, la Nebulosa de la Llacuna té una extensió aparent de 90 x 40 minuts d'arc, el que representa 3 x 1,33 diàmetres aparents de la lluna plena, i correspon a 140 x 60 anys llum, si la distància que ens separa de 5.200 anys llum és correcta (el que és una cosa incert: noves fonts la fixen des de 4.850 (Glyn Jones) fins a 6.500, però David J. Eichler li dóna un valor de 5.200 anys llum al 1996).
Un dels trets notables de la Nebulosa de la Llacuna és la presència de nebuloses fosques conegudes com "glòbuls" (Burnham) (veure imatge expandida), que són núvols protoestrelles col·lapsant amb diàmetres d'unes 10.000 Unitats Astronòmiques. També poden ser vistes, juntament amb altres detalls, en la imatge DSSM de M8.
Alguns dels glòbuls més conspicus han estat inclosos en el catàleg de nebuloses fosques d'EE Barnard: Barnard 88 (B88), el glòbul en forma de cometa que s'estén de nord a sud (de dalt a baix) a la part esquerra i superior de la nostra imatge; la petita B89 a la regió del cúmul NGC 6530; i la llarga, estreta i negra B296 en la vora sud de la nebulosa (vora inferior de la imatge). Segons David Eichler, la nebulosa té probablement una profunditat comparable a l'extensió lineal indicada més amunt.
Dins de la regió més brillant de la Nebulosa de la Llacuna es pot veure un tret notable, el que per la seva forma és anomenat "Nebulosa Rellotge de Sorra" (veure les fotos detallades). Aquest tret va ser descobert per John Herschel i es troba en una regió on sembla estar produint en l'actualitat un vívid procés de formació estel·lar. L'emissió brillant és causada per l'excitació d'estrelles joves i molt calents, l'il·luminador d'aquesta nebulosa és la calenta estrella Herschel 36 (magnitud 9,5, classe espectral O7). Molt propera a aquest indret es troba la que aparentment és la més brillant de les estrelles associades amb la Nebulosa de la Llacuna, 9 Sagitarii (magnitud 5,97, classe espectral O5), que segurament contribueix amb molta de la radiació d'alta energia que excita la nebulosa i la fa brillar.
Com es va publicar al gener de 1997, el Telescopi Espacial Hubble ha estat utilitzat per estudiar la regió de la Nebulosa del Rellotge de Sorra a la Nebulosa de la Llacuna, M8.
Clic a la imatge per engrandir
La Nebulosa de la Llacuna és un objecte magnífic per l'astrofotògraf aficionat, com Brad Wallis i Robert Provin han demostrat amb les seves imatges sorprenents, així com el Dr. Andjelko Glivar amb les seves fotografies preses amb un Celestron 8.
El jove cúmul obert NGC 6530 associat amb la Nebulosa de la Llacuna M8 va ser classificat com a tipus Trumpler "II 2 mn" (vegeu Sky Catalog 2000), el que significa que està separat, concentrat lleugerament cap al seu centre, les seves estrelles disseminades en un rang moderat de brillantor, moderadament ric (50 a 100 estrelles), i associat amb nebulositats (certament, amb la Nebulosa de la Llacuna).
Com la llum dels estels que el componen mostra molt poc enrogiment causat per material interestel·lar, és probable que el cúmul estigui situat just davant de la Nebulosa de la Llacuna. La seva estrella més brillant és una calenta O5 de magnitud 6,9, i Eichler li dóna una edat d'uns dos milions d'anys. Woldemar Götz esmenta aquest cúmul, dient que conté una estrella peculiar tipus Of, és a dir, una brillant estrella de tipus espectral O amb línies espectrals peculiars d'heli i nitrogen ionitzats.
La tènue extensió de la nebulosa cap a l'est (part superior de la nostra imatge, però més lluny) té el seu propi nombre IC: és la IC 4678.
M8 està situada en un molt conspicu camp de la Via Làctia en Sagitari. Una altra imatge capturada pel DSSM mostra la Nebulosa de la Llacuna M8 i la nebulosa trífida M20, a més del ric camp estel·lar i de les tènues nebuloses que les envolten. També tenim més imatges de les regions de M8 i M20, que algunes vegades inclouen al proper cúmul obert M21.
El jove cúmul obert NGC 6530 associat amb la Nebulosa de la Llacuna M8 va ser classificat com a tipus Trumpler "II 2 mn" (vegeu Sky Catalog 2000), el que significa que està separat, concentrat lleugerament cap al seu centre, les seves estrelles disseminades en un rang moderat de brillantor, moderadament ric (50 a 100 estrelles), i associat amb nebulositats (certament, amb la Nebulosa de la Llacuna).
Com la llum dels estels que el componen mostra molt poc enrogiment causat per material interestel·lar, és probable que el cúmul estigui situat just davant de la Nebulosa de la Llacuna. La seva estrella més brillant és una calenta O5 de magnitud 6,9, i Eichler li dóna una edat d'uns dos milions d'anys. Woldemar Götz esmenta aquest cúmul, dient que conté una estrella peculiar tipus Of, és a dir, una brillant estrella de tipus espectral O amb línies espectrals peculiars d'heli i nitrogen ionitzats.
La tènue extensió de la nebulosa cap a l'est (part superior de la nostra imatge, però més lluny) té el seu propi nombre IC: és la IC 4678.
M8 està situada en un molt conspicu camp de la Via Làctia en Sagitari. Una altra imatge capturada pel DSSM mostra la Nebulosa de la Llacuna M8 i la nebulosa trífida M20, a més del ric camp estel·lar i de les tènues nebuloses que les envolten. També tenim més imatges de les regions de M8 i M20, que algunes vegades inclouen al proper cúmul obert M21.
Per veure article original fer un clic aquí
Catàleg objectes Messier del bloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí pots deixar el teu comentari