dimarts, 15 d’agost de 2017

Un gran final per la Cassini; les darreres 5 òrbites de la sonda a Saturn

Ahir dilluns, la Cassini va començar una sèrie de cinc òrbites, la darrera de les quals la portarà a una gran capbussada final el 15 de setembre, que la farà desaparèixer al cor de Saturn. En apropar-se molt a l'alta atmosfera i als núvols, aquesta es veurà com mai no s'havia fet. La nau espacial, que va abandonar la Terra el 1997, utilitzarà fins la darrera gota de combustible per acabar el seu treball.

El capítol final del "Gran Final", la darrera fase de la llarga missió Cassini-Huygens, que va començar a l'abril, s'ha inaugurat aquest cap de setmana amb la primera de les cinc últimes òrbites al voltant de Saturn. Ahir dilluns, 14 d'agost a les 18 h 22 hores, la sonda de la NASA, inscrita en una trajectòria el·líptica, passarà a només 5.990 quilòmetres de la vora interior de l'anell i sobrevolarà les capes més altes de núvols del gegant gasós a una alçada d'entre 1.630 i 1.710 km.

A aquesta curta distància, la atmosfera és molt prima, però present. La nau espacial haurà de encendre els seus propulsors per mantenir el seu curs. Cassini conserva encara una mica de propel·lent (la hidrazina), que l'han de permetre realitzar aquests últims sobrevols abans de la caiguda final a Saturn el 15 de setembre. 


Cassini molt aprop de l'atmosfera de Saturn

Durant aquest gran final de la tercera extensió de la missió que va començar al voltant de Saturn el 2004, Cassini continua les seves observacions. Per als científics, és un bonus, no era gens segur, en el moment del llançament de la sonda el 1997, que aquesta estigués operativa fins el 2017. Està, fins i tot, a plena operativitat dels seus mitjans. El subsistema de captació d'imatges (ISS per Imaging Science Subsystem) analitzarà trets curiosos en l'anell D, com els que ja s'han observat com a resultats dels impactes de petits asteroides.

L'alta atmosfera de Saturn serà objecte d'una atenció especial. L'espectròmetre de infrarojos CIRS, (Composite Infrared Spectrometer) mesurarà les temperatures i capturarà els gasos, l'espectròmetre de masses INMS ( Ion and Neutral Mass Spectrometer) els analitzarà, tal com ho havia fet amb els plomalls d'Encelat, mentre que, simultàniament, el radar en mode passiu, observi l'atmosfera per identificar concentracions d'amoníac.

video
Reviu el pas de la Cassini entre Saturn i els seus anells

Aquest vídeo accelerat mostra tot el recorregut històric de Saturn que la sonda Cassini va completar el 26 d'abril. Va ser la seva primera immersió (de 22) en l'estret pas de 2.000 km entre el planeta i els seus anells. Des del vòrtex que cobreix el pol nord del gegant gasós, vam descobrir la diversitat del núvols de la seva alta atmosfera. Durant la visita, que va durar una hora, la sonda ha passat de 72.400 a 6.700 km d'altitud.

divendres, 11 d’agost de 2017

Pluja d'estels. No us perdeu els Perseids a partir d'avui !!

Serà pels voltants del 12 d'agost que l'activitat de la famosa pluja de meteors dels Perseids serà més intensa. Certament, aquest any la Lluna quasi plena farà que sigui una mica més complicat observar els meteors més febles, però si la pluja no és garrepa en boles de foc molt brillants, és un espectacle que no us heu de perdre, amb la família o els amics, entre 40 i 50 meteors per hora han d'esser fàcilment visibles.

Com cada any, la major part de la més famosa pluja d' estels fugaços tindrà lloc durant les nits del 11 al 12 d'agost i del 12 a 13 d'agost. A quina hora exactament? Segueix sent molt difícil de predir. Estigueu a punt per veure-ho per qualsevol lloc del cel.

Del 17 de Juliol i fins al 24 d'Agost,la Terra creua l'òrbita d'un gran corrent de pols deixat pel cometa 109P/ Swift-Tuttle en el seu deixant, durant la seva òrbita que dura 133 anys.  També, els micrometeorits ja són visibles aquí i allà al cel nocturn durant diversos dies. Però serà al voltant del 12 d'agost, quan la densitat del núvol de grans cometaris serà més gran. Llavors serà possible observar entre 80 i 100 meteors per hora, que pintaran al cel línies brillants (amb una velocitat mitjana de 60 km/s).

La màxima activitat pot passar, com va ser el 2016, a on la taxa horària va superar fàcilment els 150 meteors per hora, per al delit dels observadors (incloent Amèrica del Nord). Al 1993, pocs mesos després de l'última visita del cometa més propera al Sol (periheli), la pluja es va convertir en un xàfec excepcional, amb més de 300 meteors per hora. El proper retorn del gèlid cos celeste per les nostres temperades contrades del sistema solar serà al 2126. Fins llavors, sense cap dubte, moltes més pluges ens sorprendran. 

Imatge artística del sistema solar i de les restes del cometa que la Terra creua
al llarg de l'any. El cercle blau és l'òrbita de la Terra. L'el·lipse blanca
i la multitud de punts blancs que l'omplen és la pols
deixada pel cometa 109P/Swift-Tuttle.
© meteorshowers.org Ian Webster



dimarts, 8 d’agost de 2017

Els 20 llocs més terrorífics del món

Després d'un temps tornem, i ho fem amb una entrada lleugera, i es que uns quants encara som de vacances, i creiem que tampoc cal escalfar-se gaire el cap.

Sou dels que us agraden les pel·lícules de terror i res no us fa por?. Doncs ha arribat el moment de posar-hi remei. Fantasmes, cadàvers, llegendes, venen des del núvol per aterrar a la vostra pantalla. En aquest post trobareu alguns dels llocs més esgarrifosos del món; hospitals psiquiàtrics, ciutats abandonades, presumptes suïcidis, etc.. Continueu llegint i descobriu-los, us hi atreviu?

1. Ossera de Sedlec

Situada a Kutná Hora a la República Txeca, es troba a la capella funerària de Tots Sants. 

Al 1348 la pesta negra va afectar a la zona durament i va causar l'enterrament de gairebé quaranta mil persones en una fossa comuna. Dos segles després, les tombes foren eliminades i els ossos serviren llavors com a decoració per a l'interior de l'església. L'obra es va acabar al 1870 per un artesà anomenat František Rint.


2. Sanatori de Beelitz-Heilstätten

Es troba aïllat al bosc al sud de Potsdam a Alemanya.

Format per una seixantena de cases en un recinte de 200 hectàrees, que va ser construït al segle 19 per fer front a l'epidèmia de tuberculosi. Tancat des de l'any 2000, s'ha convertit en un lloc ideal per a les persones que busquen llocs esfereïdors. Les seves diferents sales abandonades, les seves degradades parets, la seva atmosfera mòrbida també s'ha utilitzat per a rodatges de pel·lícules com ara "Valkyrie" i "El pianista". 


3. Església de Sant Jordi

Construïda al segle XIV a Lukova a la República Txeca.

Al 1968, el sostre es va ensorrar durant un funeral matant a 32 persones. Des d'aquell dia l'església va romandre abandonada pensant en una maledicció, no acollint a ningú des de llavors. Va estar amenaçada amb la destrucció abans de ser rescatada per un artista, en Jakub Hadrava que va decidir instal·lar-hi 32 "fantasmes" en homenatge a les víctimes.

La por s'havia endut a la gent, però ara, i gràcies a aquesta peculiar obra, tornen a tremolar. 


4. Catacumbes de París

És el terme utilitzat per nomenar a l'ossera municipal, que es troba a vint metres per sota de la superfície al districte 14 de París i que el seu origen està en les antigues pedreres.

Es transforma en ossera municipal al segle XVIII, amb el trasllat de les restes de prop de sis milions de persones. Malgrat que mai van servir oficialment com a lloc d'enterrament, van prendre després el nom de "catacumbes" per la seva similitud amb la necròpolis subterrània de l'antiga Roma.


5. Mercat de fetitxes

El mercat dels fetitxes es troba a Lomé, capital de Togo, al districte de Akodessewa.

Sou afeccionats a la bruixeria o als fetitxes del vudú? aquí està el vostre lloc! Un mercat aterridor, amb diversos productes a la venda per practicar la màgia..... negra.


 6. Turó de les creus

A prop de la ciutat de Siauliai al nord de Lituània.

Aquest turó és un lloc de peregrinació, les primeres creus es van col·locar al segle XIV. Després amb el temps, moltes més creus, crucifixos, escultures, estàtues de la Mare de Déu i d'altres, van ser fetes i dutes pels pelegrins catòlics.


7. Les mòmies de Kabayan

Situades a les Filipines, en diverses coves en una muntanya a la província de Benguet.

Pertanyen a la tribu Ibaloi, podeu anar a visitar aquestes increïbles mòmies igual de boniques que aterridores. Segons els investigadors, daten del segle XII i en algunes d'elles es poden percebre encara bells tatuatges.

8. Cova Actun Tunichil Muknal

Eus aquí una barreja perfecta de paradís i d'infern. Situada a la costa del Carib, a Belize, entre Mèxic i Guatemala.

Acompanyats per un guia, a peu i al voltant d'una hora caminant per la selva abans de trobar-vos davant d'aquesta cova sagrada pels maies durant segles (250 a 490 D.C.).

Només una part està oberta al públic, però representa un passeig de gairebé 3 hores durant les quals es descobreixen molts tresors com la ceràmica maia, escultures o la "noia de vidre" un esquelet gairebé intacte.


 9. Catacumbes dels caputxins de Palerm

Situades a Palerm, a l'illa de Sicília, aquestes catacumbes alberguen cossos que han estat objecte de tasques de momificació.

Al segle XVI, el cementiri del convent dels caputxins s'estava quedant sense espai. Llavors, per solucionar el problema de la manca d'espai va ser construïda aquesta famosa cripta, que ara inclou prop de 8.000 mòmies, la majoria daten del segle XIX.


10. El Metro abandonat

Construït parcialment, es troba a la ciutat de Cincinnati, a l'estat d'Ohio, als Estats Units, aquest projecte mai ha vist la llum.

Executada l'obra al 1920, la xarxa està formada per una sèrie de túnels subterranis i estacions en desús a la ciutat, ideal per trobar un ambient vampíric! (i alguna que altra rata).


11. Ciutat fantasma de Prípiat

La ciutat de Prípiat aixecada el 1970, a Ucraïna, es troba a 3 km de la central nuclear de Txernòbil.

Aquesta ciutat, nascuda gràcies a la central nuclear, va acollir a un gran nombre dels seus treballadors. No obstant això, després de l'explosió de la central, la ciutat va ser evacuada amb urgència i roman abandonada i amb accés restringit des de llavors.

Ja vaig parlar de Prípiat en aquesta entrada anterior.


12. L'Illa d'Hashima

Aquesta és la nostra segona ciutat fantasma, aquest cop però en una illa, situada a vint quilòmetres al sud-oest de Nagasaki.

Construïda a partir del descobriment d'un jaciment de carbó el 1887, la ciutat va ser abandonada el 1974 després de la finalització de l'activitat minera.


13. Antic cementiri jueu de Praga

I sí, estem de tornada altra vegada a la República Txeca. Aquest cementiri, està ubicat a l'antic barri jueu de Josefov al ben mig del casc antic de la ciutat.

Durant tres segles, del 1478 al 1786, va rebre gairebé dotze mil tombes, entre elles algunes de famoses, com la del filantrop Mordechaj Maisel, el matemàtic i astrònom David Gans o el Gran Rabí de Praga, David Oppenheimer.


14. Els taüts suspesos de Sagada

Continuem amb cementiris, però aquesta vegada, els taüts no s'enterren, es pengen!.

A Sagada, a l'illa de Luzón a les Filipines des de fa 2000 anys, tenen el costum de penjar els taüts als penya-segats. Aquesta pràctica es basa en la creença d'apropar els esperits dels seus avantpassats i evitar que els cossos siguin menjats pels animals salvatges.


15. Buzludzha, el monument abandonat

També anomenat Casa del Partit Comunista Búlgar, aquest lloc és una antiga sala de conferències, que es troba a Bulgària, a pocs quilòmetres al sud de Gabrovo.

Construït sota el règim comunista de la República Popular de Bulgària, va ser el lloc de l'última batalla entre els búlgars i els turcs.

Abandonat a la seva sort, va ser al 2011 que el govern va ser conscient del seu patrimoni i va declarar: "Anem a deixar que ells se n'encarreguin, perquè pensem que un país que no respecta el seu passat i els seus símbols no té futur", després d'haver-lo donat el Partit Socialista búlgar (BSP).

Però des d'aquell dia, el PSB i l'Estat no han assolit encara un acord sobre el projecte de renovació del Monument Buzludzha.  


16. Hospital Militar de Cambridge

Situat a Anglaterra, va ser construït el 1878 i es va tancar el 1996 degut als alts costos de manteniment i a la presència d'amiant a les seves parets.

Després d'atendre a molts soldats durant les diverses guerres de la seva època, avui dia s'utilitza per al rodatge de pel·lícules de terror o com a desafiament per a qualsevol que vulgui visitar-lo sol de nit.

  
17.  Capella dels ossos d'Évora

Situada a Portugal, aquesta petita capella interior és un dels més famosos monuments d'Évora.

Va ser construïda al segle XVI per un monjo franciscà que volia portar als seus germans a la contemplació. S'estima que per fer aquesta feina, es van utilitzar més de 5000 esquelets de cementiris de les esglésies del seu voltant.


18. Hospital psiquiàtric abandonat

Si aneu a visitar la ciutat de Parma, a Itàlia, no deixeu de visitar aquest hospital mental abandonat des del 1978.

De fet, al 1872, el palau es va convertir en un hospital psiquiàtric per donar cabuda als pacients de la província de Parma.

Després del seu tancament, l'artista Herbert Baglione va treure profit d'aquest estrany lloc per donar ales a la seva imaginació, mitjançant les seves sorprenents pintures.


19. L'Illa de les Nines

Si sou una d'aquelles persones que tenen por de la pel·lícula "Chucky, el ninot diabòlic", llavors el vostre malson pot ser que es faci realitat.

A la zona de Xochimilco al sud de la Ciutat de Mèxic, s'explica una història de fantasmes sobre l'ofegament d'una nena. Als anys 50 del segle passat, un home anomenat Don Julián Santana Barrera va decidir recollir nines per penjar-les de les branques dels arbres per apaivagar l'esperit d'aquesta noia.

El 2001, l'home va ser trobat ofegat a l'edat de 80 anys. Potser l'esperit de la nena li va dir que ja n'hi havia prou?. Sigui el que sigui, la veritat es que l'indret fa certa angunia.



20. El Bosc Aokigahara

Acabem l'entrada amb un indret estrany, conegut amb el sobrenom de "bosc del suïcidi", el trobem al Japó aprop del Mont Fuji, i des del 1950 hi ha un nombre inusualment alt de suïcidis en aquest bosc. D'acord amb les xifres, es considera que al voltant de l'1% dels suïcidis ocorren en aquest lloc amb un registre de 376 persones el 2006.

Això va inspirar moltes pel·lícules, com "The Sea of Treess" de Gus Van Sant o "Ki no Umi" de Tomoyuki Takimoto.




dilluns, 20 de febrer de 2017

Retratant a la Constel·lació d'Andròmeda

La constel·lació d'Andròmeda és una de les 88 constel·lacions modernes, i no s'ha de confondre amb la nostra veïna galàxia d'Andròmeda. La constel·lació d'Andròmeda (a la foto) és la llar de la galàxia coneguda com a NGC 7640.


S'utilitzen moltes classificacions diferents per identificar les galàxies per la forma i l'estructura, NGC 7640 és del tipus espiral barrada. Aquestes són recognoscibles pels seus braços espirals, que s'obren en ventall no d'un nucli circular, si no a partir d'una "barra" allargada que travessa el centre de la galàxia. La nostra galàxia, la Via Làctia, també és una galàxia espiral barrada. NGC 7640 no s'assembla molt a una espiral en aquesta imatge, però això és a causa de l'orientació de la galàxia respecte de la Terra, o més ben dit, del Hubble, que va actuar com a fotògraf en aquest cas. Sovint no veiem les parts "frontals" de les galàxies, el que pot fer que les característiques com ara els braços espirals siguin menys òbvies.

Hi ha proves que NGC 7640 ha experimentat algun tipus d'interacció en el seu passat. Les galàxies contenen grans quantitats de massa, i per tant s'afecten mútuament mitjançant la gravetat. De vegades, aquestes interaccions poden ser lleus, i de vegades enormement dramàtiques, amb dues o més xocant i fusionant-se en una nova galàxia més gran. La comprensió de la història d'una galàxia, i quines interaccions ha experimentat, ajuda als astrònoms a millorar la seva comprensió de com les estrelles es formen dins seu.

Crèdit de la imatge: ESA/Hubble, NASA

Ho he vist aquí

dissabte, 18 de febrer de 2017

La increïble experiència d'un comprimit efervescent quan es dissol en la ingravidesa

A l'espai, fins i tot les coses més simples esdevenen sorprenents, com la dissolució d'un comprimit efervescent en una bombolla en condicions d'ingravidesa. Aquests són els tipus d'experiments que fan els astronautes a bord de l'Estació Espacial Internacional (EEI-ISS) durant el seu temps lliure, ja sabeu allò que diu que qui no te feina....


La gestió de l'aigua és una de les parts més importants dels llargs viatges o d'una estada llarga a l'espai. Per aquesta raó, el reciclatge i l'emmagatzematge es troben entre els factors estudiats a bord de l'Estació Espacial Internacional. En aquest experiment podem veure a l'astronauta Terry Virts observant el comportament d'un comprimit efervescent en el procés de dissolució a l'aigua en gravetat zero.

Tal com passa a terra, s'expulsen moltes bombolles petites de líquid, que s'escampen a través de l'estació. Aquesta aigua pot ser perillosa si mulla els equips a bord. Afortunadament, l'EEI té un sistema de ventilació capaç de recuperar i reciclar, tant la suor com la condensació generada pels astronautes, entre d'altres residus orgànics humans.


Crèdit vídeo NASA

dijous, 9 de febrer de 2017

Què provoca les estranyes columnes lluminoses al cel de Canadà?

A Canadà, Timmy Joe Elzinga no creia el que els seus ulls van veure a la nit, un impressionant espectacle de columnes de llum de colors que cobrien el cel. No era l'aurora i el fenomen no és un fet natural.

Crèdit de la imatge Timmy Joe Elzinga

El 6 de gener, una sorpresa esperava al youtuber canadenc Tim Joe Elzinga, que viu amb la seva família prop de North Bay, Ontario, al Canadà. Despertat a la nit pels crits del seu fill petit, va ser testimoni des de la finestra del seu bany d'un espectacle sorprenent, que no va deixar de amoïnar-lo; darrere del turó del davant de casa seva, una mena de columnes lluminoses de diversos colors es mantenien en posició vertical. Semblava que els "raigs de llum s'enfilaven cap al cel", va explicar a ScienceAlert

Era alienígenes intentant posar-se en contacte com en els Encontres a la tercera fase?, o eren només unes aurores de forma inusual? Acostumat a veure-les en aquesta regió, Timmy sabia que el que estava veient aquesta vegada, no ho eren. El fenomen era completament nou per a ell i en sentit contrari a les aurores "les columnes semblaven sorgir de la terra en diversos punts", va afegir.

El youtuber Timmy Joe Elzinga explica la reunió amb els pilars de llum estranyes que el van sorprendre a la nit del 6 de gener. © Tim Joe, Youtube

Un fenomen òptic d'origen natural, o gairebé

El que va veure, però, no és molt rar en aquestes regions fredes, (la temperatura era de -18 ° C aquella nit). Aquest fenomen es coneix com a pilars lluminosos, o columnes de llum (light pillars, en anglès). Quan les condicions són les adequades, un fenomen similar succeïx també amb la Lluna i el Sol, exclusivament a l'alba o al capvespre és quan els cristalls de gel hexagonals suspesos en l'atmosfera cauen lentament a terra i les seves superfícies estan més o menys alineades horitzontalment amb l'observador. La llum d'aquests dos cossos, en qualsevol cas, és reflexa i dóna la impressió que el que es veu es una enorme columna de llum aterrant a la Terra. I si la seva inclinació és horitzontal, encara poden semblar més grans.

 Halo solar. Crèdit imatge Anton Yankovyi/Wikimedia Commons

El que va observar Timmy Joe Elzinga és similar, la diferència és que la font de llum no és natural sinó artificial, i múltiple. Les llums de la ciutat i els vehicles que es mouen més enllà del turó són la causa d'aquest bosc de columnes brillants. Els vidres plans formen d'alguna manera grans miralls que reflecteixen la llum cap avall. Un espectacle semblant era impossible fa més d'un segle.

Ho he vist aquí







dissabte, 4 de febrer de 2017

Un espectacle excepcional: una col·lisió de dues estrelles serà visible a simple vista l'any 2022.

Prepareu-vos per veure una nova estrella al cel el 2022. Bé, no tan nova... De fet, la brillantor de KIC 9.832.227 augmentarà considerablement quan la parella d'estrelles col·lisioni. Pel que ho podrem observar a ull nu, i molt fàcilment a l'hemisferi nord, segons un equip d'astrònoms que han fet el seguiment d'aquesta estrella binària a la constel·lació del Cigne.

Segons les previsions de Larry Molnar i el seu equip, els terrícoles podrem veure a simple vista a l'any 2022 un augment d'un punt vermell brillant al cel, a la constel·lació del Cigne. Una nova estrella? En realitat no, encara que el terme de nova hi és. Una supernova? Tampoc. El fenomen darrere de l'explosió que veurem serà diferent. Serà una "nova roja lluminosa".


Un estel binari serà el responsable de l'esdeveniment. KIC 9832227, que és el seu nom, és el que s'anomena una binària de contacte, això vol dir que les atmosferes del parell d'estrelles es toquen. Han començat fa molt temps un vals que els porta una als braços de l'altra. I ara, tot indica que estan perillosament a prop, com ho suggereix el seu període orbital, mesurat en els últims anys, cada cop més curt i més curt. La dansa s'accelera ...

D'acord amb els càlculs del professor Calvin College, la seva abraçada total i definitiva, una absoluta fusió, sembla imminent. Això serà en cinc anys. Vist des de la Terra, perquè en la realitat, ja que la parella es troba a 1.800 anys llum de nosaltres, l'esdeveniment va ocórrer ... fa al voltant de 1.795 anys! Es inevitablement un retard considerable.

 KIC 9832227 podria ser similar A V838 Monocerotis, una nova roja lluminosa, tal com es pot veure en aquesta fotografia del Hubble. © NASA, ESA, H. E. Bond (STScI)

Els astrònoms aficionats estan convidats a observar els canvis en la brillantor del parell d'estels

Aquest darrer petó multiplicarà per 10.000 la brillantor de KIC 9.832.227, de manera que travessarà el firmament amb la seva brillantor vermella. Aquesta serà llavors una de les estrelles més brillants  al cel de la Terra. Un espectacle semblant no és una cosa gaire corrent. A més, si les prediccions de l'equip, Larry Molnar, incloent alguns dels seus estudiants i un col·lega de la Universitat de Wyoming, són exactes, el seu treball permetrà una millor identificació del fenomen. També seria una primícia: "Hi ha una possibilitat d'entre un milió, de poder predir una explosió, va dir. I això no s'ha fet mai abans".

El professor també convida els astrònoms aficionats a observar-ho amb els seus instruments: "Es poden mesurar les variacions de brillantor en el temps d'aquesta estrella de magnitud 12 durant els seus eclipsis, i veure per si mateixos si continua amb el calendari previst o no."

La posició de KIC 9832227 a la constel·lació del Cigne, molt alt en el cel d'estiu a l'hemisferi nord. És fàcilment recognoscible, amb les seves tres estrelles alineades rematades per Deneb, molt brillant i que és part del Triangle d'Estiu. A l'hemisferi sud, el Cigne és visible a l'hivern (i cap per avall d'aquesta imatge), i bastant baix en el cel. © Calvin College 

Però no es tracta només d'una qüestió d'interès pels iniciats. "El projecte és important no només pels seus resultats científics, sinó també perquè és probable que desperti la imaginació de la gent del carrer", va dir Matt Walhout, Degà de Recerca de la Universitat de Calvin. "Si la predicció és correcta, llavors, per primera vegada en la història, els pares poden apuntar a una taca fosca al cel i dir als nens: "Mira, hi ha una estrella que es troba allà i ben aviat s'encendrà".

Una bona notícia: la constel·lació del Cigne (també coneguda com la Creu del Nord), travessada per la Via Làctia és visible la major part de l'any a l'hemisferi nord. A la nit d'hora, des de finals de primavera fins a finals de tardor. Així que tenim una bona oportunitat per que res no ens espatlli l'espectacle.


 Ho he vist aquí.