25/02/2015

Els secrets de Star Wars 4. Quin poder i mida te la "Estrella de la Mort"

Capaç de reduir a pols un planeta, l'Estrella de la Mort és el símbol del poder de l'imperi de Star Wars. És possible estimar la tremenda energia que posseeix?. Encara que el diàmetre de l'estrella de la mort mai s'ha esmentat, hi ha algunes pistes per poder estimar-lo.

Clic a la imatge per engrandir. Crèdit: Star Wars. Lucasfilms Ltd.

Calculem la mida de l'Estrella de la Mort

Recordem per exemple, a Luke en veure per primera vegada l'Estrella de la Mort, comenta que és com una "petita lluna". Obi-Wan Kenobi i Han Solo confirmen aquesta observació; és tan gran com una lluna i molt més gran que una estació espacial.
 
En el nostre sistema solar, les llunes i altres asteroides tenen un notable diàmetre que va des de desenes fins a milers de quilòmetres. Ceres, el més gran asteroide del sistema solar, té un diàmetre de 934 km, el satèl·lit més gran de Júpiter, Ganímedes té un diàmetre de 5.276 km, i els petits satèl·lits de Júpiter i Saturn tenen un diàmetre d'uns 20 km. L'Estrella de la Mort pot ser comparada amb el planeta Endor. Per preparar el seu atac al generador d'Endor, els rebels observen una imatge hologràfica en la qual és possible calcular que el diàmetre de l'Estrella de la Mort és aproximadament dotze vegades menor que el d'Endor. Només ens falta determinar la mida d'aquest últim!.

Trobem molts indicis que ens fan suposar que Endor ha de ser un planeta amb una massa i diàmetre similars als de la Terra. En primer lloc, sembla ser que la seva gravetat no planteja cap problema en particular per als rebels, ja que aquests es mouen sense aparents inconvenients per la seva superfície. Si Endor fos lleuger i petit tindria un camp de gravetat baix i els rebels avançarien amb passos de gegant. I a l'inrevés, un Endor pesat i gran imposaria una marxa lenta i esgotadora. Endor també ha de disposar d'una gravetat capaç de retenir una atmosfera prou densa com per als rebels puguin respirar sense necessitat d'usar màscares d'oxigen.

D'altra banda, si tenim en compte la Teoria de l'Evolució de les espècies, fins arribar a l'època dels Ewoks, el planeta Endor ha de tenir almenys tres milions d'anys d'edat. Cal que la seva gravetat sigui la suficient per retenir una atmosfera densa al llarg d'aquest període. En un planeta amb baixa gravetat, les partícules a altitud elevada poden escapar-se. Això aprima l'atmosfera, que desapareix gradualment. En comparació, Mart va perdre la seva atmosfera original en uns pocs centenars de milions d'anys, amb un radi de 3.400 quilòmetres i una massa inferior a 9 vegades a la de la Terra, la seva gravetat a la superfície és només d'un 38% de la nostra. La necessitat d'una atmosfera prou densa també es confirma pel fet que els ewoks volen amb planadors rudimentaris. No obstant això, no cal que la gravetat sigui massa gran per la seva petita superfície de suport, perquè aquests planadors puguin suportar el pes d'aquestes petites criatures.
Amb aquestes observacions, podem suposar raonablement, que la gravetat d'Endor és igual a dos terços de la que tenim a la Terra. Endor és un planeta qualificat com "bosc", el que suggereix que és baix en metalls i que la seva densitat és menor lleugerament que la de la Terra. En aquest cas, el radi és aproximadament el 70% del radi de la Terra, o el que és el mateix; 4.500 km

El que ens permet calcular que l'Estrella de la Mort un radi de 375 quilòmetres aproximadament, comparable als asteroides més grans el nostre sistema solar.

El Poder de l'Estrella de la Mort

Per destruir un planeta, cal gastar l'energia suficient per compensar l'energia gravitacional que uneix la seva matèria. Per a un planeta similar a la Terra, l'energia requerida és bastant considerable. Es correspon a tota la que irradia el Sol durant 6 dies. I aquest valor gegantí és un mínim, ja que en aquest cas, les restes del planeta s'expandirien per l'espai a gairebé una velocitat de deu quilòmetres per segon. Hauríem d'esperar hores abans de veure els efectes de l'atac. És de tots conegut que Darth Vader és força impacient. Els bonics efectes pirotècnics que li agrada contemplar des del destructor interestel·lar, només poden obtenir-se si el turbo-làser disposa d'una energia addicional, necessària per poder aconseguir una ràpida expansió de les deixalles resultants de l'explosió.

En veure el vídeo fotograma a fotograma, la taxa d'expansió de les parts externes del món poden ser estimades; és de prop de 10.000 quilòmetres per segon. La necessitat d'aquesta energia per crear aquesta violenta explosió és un milió de vegades més gran que el valor ajustat prèviament. La potència requerida pel generador principal de l'Estrella de la Mort per produir aquest tipus d'energia en uns pocs dies és simplement fenomenal: diversos milions de vegades la lluminositat que irradia el Sol.


D'on pot provenir tot aquest poder?. És inútil pensar en les reaccions químiques com la combustió, o les reaccions de fissió nuclear com les que trobem en les centrals nuclears. Fins i tot les reaccions de fusió termonuclear que tenen lloc en el cor de les estrelles tenen molt baixa rendibilitat per la feina bruta de l'Imperi. Si les estrelles són tan brillants, és sobretot perquè són molt grans. Una estrella un milió de vegades més brillant que el Sol té una massa unes 50 vegades superior, massa gran per tenir-la en l'interior de l'Estrella de la Mort... L'única solució "raonable" segons el punt de vista de la física coneguda, seria que l'Estrella de la Mort extreies l'energia d'un forat negre de ràpida rotació. Això significaria que els enginyers de l'Imperi són uns genis.


Crèdit de les imatges: Star Wars, Lucasfilm Ltd.
Autor de l'artícle original; Roland Lehoucq, astrofísic
Pròxim capítol 
- Com poden flotar els lanspeeders?

Aquest dossier també el podeu trobar en castellà al web d'Astroseti 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Aquí pots deixar el teu comentari